integration3-142
Integració

Anticipant la quarta onada

I doncs tenim la complexitat, una d’aquelles coses que no pots controlar; només tractes amb ella, o no.

Llavors, estem afrontant la complexitat? I tant que sí. Considerem la complexitat més sovint que hom pot pensar. Gestionem complexitat sempre que tenim en compte més d’una variable, més d’un sol indicador, perspectiva històrica i visió a llarg termini. Sigui com a directiu, individu, entrenador o jugador de consola (penseu per un moment la diferència entre l’ATARI de tenis dels 70’ i l’actual FIFA15 de qualsevol consola, que inclou paràmetres com la química de l’equip!).

I encara ho farem millor en el futur.

I tanmateix, l’anàlisi de complexitat no està generalitzat. Puc pensar en dos frens a l’extensió de l’anàlisi de complexitat:

1)      Educació. Estem educats per pensar analíticament, trencant un problema en els seus components i atacant-los de manera independent. Estem educats, a més, per fer-ho així sempre. Les úniques compensacions de ‘llarg termini’ (no analítiques, considerant més tota la imatge) són els principis, la moral, la religió.

2)      Visió simple. Encara es fa difícil explicar decisions preses després d’una anàlisi de complexitat. I ningú t’agrairà una anàlisi de complexitat quan la decisió sembla òbvia (ven, ven, ven!).

El pensament sistèmic és una excel·lent manera d’abordar la complexitat. La visió sistèmica s’estendrà en el futur; és només qüestió de temps i de naturalesa (o matemàtiques).

El pensament sistèmic ens dona un munt d’avantatges: fa possible la intel·ligència col·lectiva i continuada; els objectius a llarg termini poden ser considerats i monitoritzats; els problemes retorçats poder ser abordats combinant eines analítiques (sí sí, les eines que ens han permès reduir malalties, augmentar la producció mundial d’aliments o posar un home a la lluna) i anàlisi sistèmica; i la realitat fragmentada pren sentit.

El pensament sistèmic o la capacitat de veure sistemes es pot ensenyar i aprendre, i el més important, es pot compartir.

Allò que necessitem per avançar en la visió sistèmica són eines. Eines fàcils de fer servir que ens permetin representar, compartir, millorar i treballar conjuntament amb sistemes. Aquesta pot ser la clau per saltar d’una visió del món a una altra.

En resum:

1.      Actualment ja gestionem la complexitat, però en el futur ho farem molt millor. Es pot pensar fins i tot en “tractar la complexitat com un imperatiu ètic” (tal com afirma el professor Hamid Bouchikhi).

2.      El pensament sistèmic és una manera efectiva d’abordar la complexitat.

3.      El proper pas són les eines per traduir i compartir el pensament sistèmic.

Si estàs buscant el proper oceà blau pensa en eines per a una anàlisi sistèmica. Estaràs anticipant la quarta onada.

Previous Post Next Post

You Might Also Like

No Comments

Deixa un comentari