forrester
Digressions

J.W. Forrester

La nit del passat 16 de novembre va morir als 98 anys Jay W. Forrester, creador de la dinàmica de sistemes, disciplina pionera en la modelització informàtica de comportaments. Segons consta a l’obituari publicat al New York Times del 17 de novembre, J.W. Forrester va créixer en un ranxo aïllat a Nebraska, fet que li va infondre un apropament eminentment pràctic a les coses. Va estudiar enginyeria elèctrica primer a la Universitat de Nebraska i després al Massachusetts Institute of Technology (MIT), on va desenvolupar tota la seva carrera acadèmica i professional.

Al MIT va estudiar servomecanismes i sistemes de control de retroalimentació i durant la segona guerra mundial va desenvolupar un dispositiu que permetia la intercepció d’avions per radar. Ell mateix va instal·lar i posar en marxa el dispositiu a bord del portaavions Lexington, on va sevir com a civil durant un mes.

També dins el MIT, J.W. Forrester va ser un dels inventors de la memòria de nucli magnètic, que van fer servir els ordinadors fins els anys 70, quan Intel va començar a comercialitzar la memòria RAM a base de silici, més ràpida i menys espaiosa. A ell devem molts altres avenços en la computació, disciplina que va deixar el 1956. I tanmateix no és per això que J.W. Forrester serà recordat, sinó per la dinàmica de sistemes.

Ras i curt, la dinàmica de sistemes aplica els principis de retroalimentació a qualsevol tipus d’interacció, incloent la humana. Així Forrester, influït per la incipient emergència de la cibernètica i una certa estructuració del pensament sistèmic, va traslladar els coneixements dels servomecanismes a sistemes molt més complexes com ara el teixit industrial (Industrial Dynamics), les ciutats (Urban Dynamics), o el món sencer (World Dynamics, model sobre el que es va basar un dels seus alumnes de doctorat, Dennis Meadows, juntament amb Donella Meadows, Jorgen Randers i William W. Behrens per escriure el famós informe al club de Roma, Els límits del creixement).

La dinàmica de sistemes es converteix així en la primera eina que permet reflectir les relacions entre les parts d’un sistema, siguin físiques o de comportament, i per tant dona ple sentit a la noció de sistema, de manera operativa.

Ara bé, l’objectiu de la dinàmica de sistemes no és tant predir com ajudar a comprendre el comportament dels sistemes que estudia. I per això relaciona estructures amb tendències de comportament, però sense l’afany d’arribar a donar xifres concretes per a temps futurs. El seu naixement recent com a disciplina la fa madura en aquest sentit, i és conscient de la magnitud de la complexitat, font inesgotable de impredictibilitat i atzar. És per això una aliada natural del pensament sistèmic, que propugna una visió més enllà dels objectes, buscant patrons de comportament generals i a llarg termini.

J.W. Forrester s’atreveix a pensar més enllà dels compartiments tradicionals de coneixement, i en canvi ho fa des de l’esperit més genuí de l’enginyeria: buscant solucions operatives als problemes plantejats.

Un perfil renaixentista del segle XX, el professor Forrester ha contribuït decisivament a difondre la visió sistèmica, imprescindible per afrontar amb unes mínimes garanties d’èxit els reptes globals que ens reserva aquest segle XXI. En la seva mort és important recordar la necessitat de plantejar models de funcionament sistèmics, globals i a llarg termini, més enllà de les solucions parcials i a curt termini que s’imposen arreu del món.

Previous Post

You Might Also Like

1 Comment

  • Reply Maria Espinosa Romero 1 desembre, 2016 at 8:15 pm

    Una pena que marxin persones tan interessants. És el moment de revisar la seva bibliografía.

    Gràcies Ansky,

    Maria E.

  • Deixa un comentari