Per què Ansky Papers?

foto1

  • Es una bonita historia –dijo Afnasievna mientras retiraba su mano de los genitales de Ansky-. Lástima que yo sea una mujer demasiado vieja y que ha visto demasiadas cosas como para creerla.
  • No se trata de creer –dijo Ansky-, se trata de comprender y después de cambiar

2666, Roberto Bolaño, Anagrama, Barcelona 2004, p.895

 

SÍNTESI: Encara que trobat per casualitat, el fragment anterior conté una sentència que bé podria sintetitzar l’objectiu del blog, forma que pren aquest projecte en la primera etapa: comprendre i després canviar.

El fragment reproduit aquí adalt, i en concret la seva part final en forma de sentència, però de ganxo, d’ham, va ser el que em va fer pensar en un nom que estigués completament allunyat dels atrotinats i angoixants termes  que fins el moment contemplava pel nom de la cosa (resiliència, grok circle, holoarquia, discerniment, agile, transició, pattern,…).

Durant l’estiu de 2013 estava ficat en aquesta cerca, no d’una manera concentrada i exclusiva, però sí recurrent, anotant en un parell de papers idees isolades, submergint-me en apunts de velles llibretes, llibres subrratllats, webs i converses. 

També aquell estiu el vaig passar llegint 2666, un llibre que em va portar bona part de l’agost. Recordo el seu principi clar, la lenta caiguda a la interminable angoixa del quart llibre (La part dels crims) i el seu lluminós final. Recordo també el to segur i  ressolt de l’autor al llarg de tota l’obra.

I ficat allà a la pàgina 895 el paràgraf reproduit a l’inici i que rellegint-lo per segona o tercera vegada, provant la seva sonoritat, el seu sentit esqueixat de la història global, em suggereix una cosa tan sorprenent com Ansky Papers, uns papers que apareixen realment al llibre i l’autor dels quals és el mateix que tanca amb la cèlebre sentència; però perquè?

  • Per que és un nom que a priori no diu res, no condiciona com qualsevol dels ressonants termes que manegava al principi.
  • Per que l’escena en que s’inspira, separada de la resta del relat conté elements inquietants (qui són els personatges? A quina història es refereix? Per què Afnasievna té la ma als genitals d’Ansky i després l’aparta?…) que traslladen certa tensió al lector, i acaba a més amb la frase d’Ansky, que dona sentit a tot el fragment. I és que potser al final només parlem de comprendre i canviar.
  • Per que Bolaño s’ha convertit després de la seva prematura mort en un autor de culte. Fer-lo servir aquí li dona al blog un aire suposadament cool, una picada d’ull doble, un joc molt de Bolaño. A més el concepte ‘de culte’ indica unes relacions poc estructurades però fortes, unes dinàmiques difuses però efectives, i això pot ser que tingui també relació amb el que aquí es pretén tractar.
  • Per que la cerca, qualsevol cerca, és oberta. Buscar com actitud, encara que no se sàpiga molt bé que és allò que es trobarà.

 D’acord. Però què és Ansky Papers?