cs1161-300x200
Workshop

Les parts i el tot

Sota aquest títol, agafat de la biografia del físic W. Heisenberg, vam iniciar el taller #NoAnalitzeu a la llibreria Nollegiu, el dia 10 de maig com estava previst (vegeu Analitzar la realitat).

Aquesta primera sessió és una història a través de cinc etapes que reflecteixen els canvis en la nostra aproximació a la realitat com a cultura (com a paradigma social, en paraules de F. Capra).

Una història que comença en la feliç cosmovisió orgànica, on tot encaixa en un univers ple de pors i de màgia (després les pors segueixen i la màgia es converteix en part en religió), que explica tot allò desconegut. N. Postman defineix aquesta època com la cultura de les eines: aquestes només ressolen problemes específics i urgents, sense posar en qüestió creences.

El segle XVI posa les bases pel final d’aquesta visió naïf i poc a poc es va consolidant la idea de la ciència moderna, la missió de la qual és la eliminació de la incertesa per mitjà del mètode científic. Són els primers passos de la cultura tecnocràtica, on les eines (la tecnologia) lluita per un espai central a la configuració de la societat. Des de llavors i fins el segle XX la ciència és la protagonista dels grans avenços en la qualitat de vida humana i es consolida el paradigma científic com a marc de coneixement i de societat.

L’esgotament d’aquest model arriba per diverses vies. El mètode científic topa amb extrems que qüestionen la certesa única i els límits del camí iniciat amb la partició dels problemes complexes en parts més petites i simples.  Matemàtica i física per un costat, i biologia per altre comencen a capgirar el model dominant.

L’aparició de la complexitat (incertesa) i la constatació que la objectivitat és una il·lusió també en ciència fan la resta. Entretant la cultura tecnocràtica ha passat a tecnòpolis. El càlcul tècnic està per damunt del sentit comú, la subjectivitat és vista com un obstacle per avançar i l’eficiència és l’objectiu principal de les eines, ja instal·lades al centre de la organització social.

Dues citas de Jung i de Harpur ens donen una idea de tot allò que hem anat deixant pel camí malgrat els evidents avenços: la pèrdua del sentit d’allò sagrat i el cientifisme que confon el mapa del món que dibuixa la ciència amb el propi món.

Arribem així al paradigma sistèmic. Una proposta d’aproximació a la realitat complexa amb humilitat, un marc per abordar els desafiaments a que ens enfrontem com espècie.

Per seguir la història hem fet servir el mapa següent, generat amb Kumu.

Previous Post Next Post

You Might Also Like

No Comments

Deixa un comentari